Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dijous, 24 de setembre del 2015

LAS BLANCAS

NOM BOTÀNIC: JUNIPERUS THURIFERA

FAMÍLIA: CUPRESSACEAE

NOMS POPULARS: SABINA ALBAR, SABINA REIAL


                      Un dels arbres mes antic de la historia de la Vida i que mes vell pot arribar a ser i en aquest cas vell de veritat ben be mereix la visita que enamorats de la Natura com nosaltres li varem fer, - qui sap si no seria el seu 1500 aniversari !!!!!..........o mes encara.

El lloc conegut com "Las Blancas", prop de La Puebla de San Miguel, al racó d'Ademús, es un rodal on podem admirar aquests "dinosaures" vegetals, de proporcions enormes, afortunadament es un lloc protegit i una mostra del paisatge que es podia observar fa molts anys, ho dic perquè aquesta espècie s'ha emprat abusivament per a diverses utilitats humanes fins a, no diré estar en perill d'extinció, però si que dels millors exemplars que costaren milers d'anys a créixer fins arribar a fer se com les que vos presente, no en queden moltes mes, en hi han ací i allà, però escasses.

Per comprendre millor aquest ésser heu de saber que es de la mateixa família que els xiprers i els ginebres, per tant dioic, es a dir hi ha peus mascles i peus femelles, te les fulles com escames i un fruit globós de color blau brut quant esta madur, sovint amb forma irregular.
La fusta es grisenca i de mes vell blanquinosa, d'ahí el nom del rodal (las blancas), es molt dura i resisteix molt be el pas del temps i de les humitats, per això s'utilitzava per a la construcció de cases, eines, molins i maquinària en altres temps.
Produeix una resina que les persones hem emprat per a fer fum degut al seu aroma agradable, així perfumàvem esglessies i llocs públics o processons religioses, també en soterrars i vigílies de difunts, a mes del aroma, aconsegueix netejar l'ambient i desinfectar lo.
                                   



Arbre corpulent i vigorós relíquies d'altres temps

Escorça grisenca i irregular

Copa poc densa, arrodonida i de vegades un tant desmotxada. 

Impressiona estar en un lloc amb tanta història de la Vida

A las" Blancas" hi ha unes quantes Sabines memorables, colossals.

Una abraçada promesa - de part de Ade -

Compareu els volums................

dimecres, 23 de setembre del 2015

EL RIU BOHILGUES



                       Des de dalt de la Serra de Santerón (Cuenca), es veuen baixar llargs i costeruts barrancs que en anar ajuntant se formen el curt, però magnífic riu Bohilgues, d'aigües totalment transparents  que utilitzen els habitants de la comarca del Racó d'Ademús per a regar els camps de pomeres i hortalisses dels pobles que viuen al seu costat, Negrón, Vallanca i Ademús.........aigües que mantenen a mes la vida salvatge en tot el seu recorregut, habitants com la Llúdria, la Merla aqüatica, les truites autòctones i el Cranc també autòcton i unes riberes plenes de verdor, amb Freix, Om, Salgueres, Llidoners, Figueres, Corners i una gran varietat de plantes mes menudes.
Aigües que movien molins per a moldre gra, per a fabricar electricitat i per a moure enginys de tota mena d'activitat humana. Artèria Vital.





Un dels antics molins

Deliciosa frescor





Xoperes a la ribera que et conviden a la calma i el somriure

No, no es una Llúdria, es la nostra gosseta Nua arremullant se
La verdor ho envaeix tot






Canals i sèquies per a regar menudes hortetes

I l'aigüa freda i clara





El Bosc lligat

Al llarg del recorregut el riu de vegades baixa amagat, però el soroll de les xicotetes caigudes d'aigua el fa sempre present





El riu corre al fons d'un profund canyó

I de vegades s'obri deixant nos admirar la magnitud del paisatge






Racons d'una preciositat absoluta



                         Ens ha quedat la sensació de que es un lloc al que tornarem, sembla que la tardor serà un bon moment, diuen que els colors del paisatge vegetal en aquesta època son meravellosos.






GARGULLER

NOM BOTÀNIC: CRATAEGUS MONOGYNA

FAMÍLIA: ROSACEAE

NOMS POPULARS: ESPI BLANC, GARGULLER, CIRERER DE PASTOR



                      La majoria de les vegades el trobarem com un arbust gran, però si el deixem créixer pot arribar a ser un arbre menut, de fins a 5-7 metres d'alçària, i fins i tot es coneix algun individu de 14 metres, produint una copa densa i ampla.
Continua emprant se per a bardisses al camp, en recers per al ramat aprofitant les punxoses espines de que disposa i a les que deu el nom. 
Perd les fulles al hivern, però a canvi, ens mostra les fruitetes roges que produeix de quasi un cm. de diàmetre amb una llavor al interior, tenen poca polpa i a mes granulosa i aspra, però molt rica en vitamines i altres nodriments, així podem fabricar melmelades i confitures amb elles.
Tradicionalment s'utilitza en forma de tintura, extractes i infusions de les fulles, brots i flors per a tractar la hipertensió, els problemes lleus del cor com ara les palpitacions excessives i també per ajudar a "temperar els nervis" i ajudar a dormir millor

Aspecte al camp


Detall de les flors


Fruits a la tardor


Com totes les rosàcies, al fruit es pot apreciar les restes del calze hipogin


Amb mes detall.


divendres, 18 de setembre del 2015

LYSIMACHYA EPHEMERUM

NOM BOTÀNIC: LYSIMACHIA EPHEMERUM

FAMÍLIA: PRIMULACEAE

NOMS POPULARS: LISIMÀQUIA, SALICARIA BLANCA



              

                    Preciós endemisme ibèric, elegantísima planta inexistent a Europa a l'actualitat relativament escassa, es cria als llocs molt humits i les riberes d'alguns rius de l'interior de la província, com no suporta la contaminació, ha desaparegut de les zones mes humanitzades??.

Brota cada any d'un rizoma gros i floreix al estiu, obrint les flors des de baix cap amunt.
Les fulles son lanceolades i semi amplexicaules de fins a 12-15 cm. de llarg i 2 cm. d'amplada

Prats molt humits, aiguamolls, riberes de rierols, son el seu hàbitat.
                                     
Les flors van obrint se de baix cap amunt

Arriba a fer mes d'un metre d'alçada

Espiga floral encara compacta, mes avant s'estirarà

Detall de la flor amb cinc sèpals, cinc pètals i cinc estams units a la base en una coroneta de color rosat

La tija es fistulosa com es pot apreciar