Sempre ha sigut el nostre desig oferir i contar-vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a més de la visió ecològica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix l'admiració i la valoració del tresor per a la salut que són les plantes, les mates i els arbres; a més tamb vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trobarém al pas, passejant tots els paisatges possibles. Només recordar-vos que quan camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que són els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada tenen més anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.







dimarts, 24 de novembre del 2015

FREIX DE FLOR

NOM BOTÀNIC: FRAXINUS ORNUS

FAMÍLIA: OLEACEAE

NOMS POPULARS: FLEIX FLORIT, FREIX DE MUNTANYA, FLEIX DE FLOR, FREIX DE FLOR


                            Quant jo era menut, jugàvem a "Indis i Vaquers" perquè nomes feien pelicules d'aquestes i de romans i els xiquets ens fèiem "arcs i fletxes" per a jugar a mes de anar a "fer arca", cosa que els de la meua edat ja saben que es, mon pare sempre em dia que la millor fusta per a fabricar un "arco" bo era la d'aquets fleix perquè mai es trencava per molt que la doblares, des de aquella època no ho he oblidat i a mes ho he pogut comprovar en l'actualitat. Es una de les seues caracteristiques si vols coneixer'l o virtuts si te'n aprofites d'ell, perquè en te prou mes.

Les fulles es poden emprar en infusió contra els reumatismes i per a "netejar la sang", allò que diguem depuratiu, encara que l'us mes conegut es l'aprofitament del "Manà", que s'obté fent talls o incisions a l'escorça per fer que l'arbre plore una substància groguenca i molt dolça que ens produeix en ingerir la un molt suau efecte laxant molt emprat per a xiquets i dones prenyades perquè no irrita gens. Aquesta substància continua utilitzant se actualment i se'n fan cultius d'aquestos arbres per produir la i comercialitzar la.

Es cria espontaniament a les parts mes altes del barrancs i les ombries de les nostres muntanyes sempre als llocs amb alguna humitat, perd les fulles al hivern i es torna a vestir de fullatge alhora que floreix, floració per altra banda espectacular que es fa ben patent allà on abunda aquest meravetllos i dolç arbret.



Imatge del seu hàbitat


Arriba fer uns 10-15 metres d'alçada, encara que coneguem exemplars mes grans.


Fulles imparipinnades, es a dir amb una de nones al extrem.

Detall del folíol de nones, vegeu la forma i el lleuger serrat del contorn.

Floració amb flors masculines i hermafrodites, això fa notar que es un vegetal androdioic que diuen els botànics.




Fruits immaturs del Freix de muntanya

Fruits madurant

Ja madurs i escampant se, els dies de vent ajuden a allunyar los fent los volar gràcies a la forma alada, al interior es situa la llavor.

divendres, 20 de novembre del 2015

LLIDONER

NOM BOTÀNIC: CELTIS AUSTRALIS

FAMÍLIA: ULMACEAE

NOMS POPULARS: LLIDONER, LLEDONER, LLIRONER


                                 
                                     El Llidoner es un arbre caducifoli amb l'escorça llissa, grisenca, de fins a 30 m. d'alçada i aspecte globós, freqüent ment plantat a la vora de la casa de molts horts per la ombra que procura, existint actualment exemplars enormes a tota la comarca.

Floreix quant encara perduren els freds de l'hivern i desprès mamprèn a traure les fulles, fins la tardor que ja amb el fruits madurs comencen a desfullar se preparant se per la època mes freda.

Del Llidoner s'empren fonamentalment les rames per fer mànecs de ferramenta del camp, per això en vorem de vegades alguns exemplars amb el tronc tallat a poca altura per afavorir el creixement de rames laterals que en tindre un diàmetre adequat es tallen i es treballen per donar los la forma que interesse, feina que encara podem observar a alguns tallers a la Vall de Cofrents, on son objecte de cultiu per a aquesta ocupació.

També es varen emprar les fulles per alimentar els cucs de seda quant no en  hi havia prou de morera, els fruits, ben madurs son mingibles, encara que tenen poca carn, però son bons com a llepolia i recorde com dels pinyolets fèiem munició per a llançar les bufant a través d'un canutet de canya quant érem menuts.

Les fulles i els fruits immaturs es poden emprar en casos de diarrea i també en alguns casos de menstruacions excessives en forma de bullitòri.


Vista general


Una vegada floreix, comença a fer fulla nova


Fruit incipient, encara es poden vore els estams i els pistils

Un poc mes avant en el temps


Una rama carregada de fruits i flors


Detall del tronc d'un Llidoner monumental

Les fulles son asimètriques a la base


Diferents moments dels fruits:









Després d'aquesta fase es tornen, ja madurs, d'un color negre-blavós














dimarts, 17 de novembre del 2015

FREIX DE RIU

NOM BOTÀNIC: FRAXINUS ANGUSTIFOLIA

FAMÍLIA: OLEACEAE

NOMS POPULARS: FLEIX DE RIU, FREIX DE FULLA PETITA, FLEIXERA

                          Sense ser tan abundós com altres arbres de ribera, el Freix de riu, viu a la vora del Xúquer de forma espontània, un ací un altre mes avant, poblen molts dels racons del nostre Riu, on malauradament els canyars van fent se lloc envaint totes les ribes.

Les fulles encara s'empren per combatre malalties com el reumatisme i per a netejar i purificar el nostre organisme en forma de tisanes per a beure que a mes a mes tenen un efecte lleugerament laxant sense irritar gens.


A la vora del Xúquer es crien alguns exemplars d'aquesta espècie, aquest concretament està fotografiat a l'Esgoletja de Sumacàrcer, però al llarg del seu transcórrer per les comarques riberenques en podem observar uns quants.

Aspecte general

Les flors son molt menudes i naixen abans que les fulles, les portarem en fotografia la propera primavera abans de Falles, ho promet.

Fulles compostes amb de cinc a quinze folíols de marges serrats, que es perden al hivern ja que es caducifoli.

Detall de les fulles amb els folíols imparipinnats


Fruit sec en sàmara aplanada i acabada en punta (mucronulada) 


dijous, 12 de novembre del 2015

MURTA

NOM BOTÀNIC: MYRTUS COMMUNIS

FAMÍLIA: MYRTACEAE

NOMS POPULARS: MURTA, MURTERA, MURTÓ EL FRUIT



                         Es l'antic emblema aromàtic del amor i dels herois, la coneguda o no tant Murta que li dona nom a tants indrets apreciats, llocs destacats, històrics, de tot el País.

Li agrada viure als llocs ombrívols i un poc humits de les costeres dels nostres barrancs i muntanyes, barrejada amb els llentiscles, els pins blancs, les sarses i esparregueres, plantada per fer bardisses de jardí, als convents i fins i tot als antics horts com la que veiem a la foto de mes avall, una de les mes grans que existeixen a Europa, com aquesta nomes hi ha un grapat. Habitualment la trobarem en forma arbustiva de uns dos metres d'alçada.

Dona nom a la Família botànica a la que pertany junt al Eucaliptus, amb qui també compateix propietats medicinals, així, es anticatarral i antisèptica respiratòria en forma de infusió de les fulles i flors, lleugerament astringent, es pot emprar per glopejar se la boca i en cataplasmes en cas de patir almorranes.

Calibreu be la magnitud d'aquesta Murta, tota la base que l'envolta forma part del mateix peu, es de veritat un Arbre monumental mereixedor de ser cuidat i venerat, es troba al mig d'un polígon pendent de ser edificat..........................................ai mare que por tinc

I aquesta la soca, fixeu vos en l'escorça que es desprèn a plaques i el color rogenc.

Es mes freqüent aquesta imatge, barrejada amb altres vegetals i mig amagada, molta gent ni la distingiria.


Quant es gran es posa mes de manifest que les rames son tetragonals amb dues carreres de fulles alternes, son dures i allò que diguem coriàcies, lluentes i si les mirem al trasllum, puntejades de bossetes de essència deliciosa que es comercialitza per al seu consum

Les precioses flors de blanca puresa de la Murta tenen cinc sèpals i cinc pètals i nombrosos estams com podeu observar


I d'aquelles flors, aquestos fruits, els murtons, madurs del tot son blau metal·lic, d'una balsàmica dolçor i bona carn amb els que es fan melmelades i confitures, fruita de tardor per a molta fauna silvestre, que escampen les llavors allà on van a c........... gràcies per una feina que ens regalen, ells si que saben que es la sostenibilitat,  voldria que aquest comentari ens fera reflexionar sobre els "espais naturals", envaïts per les persones, encara amb la millor intenció, però que si no limitem voluntàriament la nostra presència, no hi hauran animalets que ho facen, ens tenen por i amb raó.  



dilluns, 9 de novembre del 2015

MALVÍ CANEMER

NOM BOTÀNIC: ALTHAEA CANNABINA

FAMÍLIA: MALVACEAE

NOMS POPULARS: MALVÍ CANEMER


                              De sobte, a la vora de la senda d'un dels riuets del interior valencià ens crida la atenció la preciosa flor d'una planta amb fulles que recorden poderosament al Cannabis,..... sí, la coneguda Marihuana, però res de res, en vore la flor mes a prop ja veiem que es una Malvàcia poc freqüent a la resta del País.

La aplicació medicinal mes coneguda es la de preparar infusions de l'arrel per combatre les irritacions i inflamacions de la gola en els casos de refredats, però es tan escassa que habitualment s'utilitza una cosina germana com es el Malví oficinal o Malvavisco en castellà, conreat per aquesta finalitat.

Floreix en ple estiu fins a la tardor.
                            
Pot arribar a fer un metre d'alçada

Detall de les fulles on es pot observar el paregut amb les fulles del Cànem o Marihuana

La flor amb mes detall

divendres, 16 d’octubre del 2015

ESTRAMONI

NOM BOTÀNIC: DATURA STRAMONIUM

FAMÍLIA: SOLANACEAE

NOMS POPULARS: ESTRAMONI, MANTO DE CRISTO, TÚNICA DE CRISTO, FIGUERA DEL INFERN




                        De perillosos efectes psicotròpics, aquesta enteogènica entitat vegetal era i es una de les plantes preferides per als rituals màgics de moltes cultures del centre i sud del continent Americà. Ja naturalitzada a Europa, va ser emprada per tota classe de bruixes i bruixots per a tenir "visions" i al·lucinacions amb diverses finalitats. 
Actualment de vegades coneguem a traves dels mitjans de comunicació un us de vegades lúdic i altres criminal, quasi sempre deshonest per dir ho de forma suau.
A la industria quimio-farmacèutica s'utilitza per extraure substàncies parasimpaticolítiques com la escopolamina, de efectes molt poderosos sobre el sistema nerviós, (s'emprava com "suero de la verdad"), tenint efectes devastadors sobre les persones.

-------------NI TOCAR LA--------------

Es una planta amb grans i precioses flors blanques o blaves molt atractives, però la pudor que desprèn aquest vegetal les fa repulsives, aquestes flors son tubulo-infundibuliformes, es a dir la corol·la es soldada i fent se mes estreta, penetra en el calze profundament.

Les fulles de la base son un tant arrodonides, però a mesura que la planta en va produint mes es fan sinuades i lobades.

Els fruits son punxosos com els de les castanyes, s'obrin en dos o mes rarament en quatre parts i deixen brollar unes llavors menudes i negres.



Aspecte general

Un altre exemplar

Flor d'uns 8-10 cms. 

Amb un poc mes de detall

Detall de les fulles, semblants a les de les albergínies
Fruits

Un fruit amb mes detall on es poden observar be els acúleos, terme botànic que reben les "punxes" que ens mostra














dimecres, 14 d’octubre del 2015

SARSAPARRELLA

NOM BOTÀNIC: Smilax aspera

FAMÍLIA: Smilacaeae


NOMS POPULARS: ARÍTJOL, SARSAPARRELLA





Es una planta enfiladissa amb circells i tota coberta per espines o agullons fins a les fulles que li ajuden a penjar se d’altres mates o als arbres per buscar la llum i oferir els fruits als animalets que escamparan les llavors en menjar se les. Com veieu, les fulles tenen generalment la forma de cor, encara que son molt variables, d’un verd intens i lluent, encara que quant son joves poden tindre taques d'un verd mes clar. Es molt comú enganxar se amb ella quant caminem per sendes dels fons dels barrancs o de llocs ombrívols on li agrada viure.
Floreix des de principi de l’estiu fins la tardor i els fruits venen a estar madurs quant es fan negres allà al final de l'hivern o principi de la primavera  i no ens convé menjar ne perquè son tòxics per a les persones.
Les arrels d'una llargada de fins a cinc o sis metres s’han utilitzat per a fer una beguda pareguda a la Coca-Cola que de menuts bevíem els dies de festa o els diumenges que li deien “Sarsa”, aquells que tingueu mes de cinquanta anys ho recordareu.
Medicinalment continua utilitzant se com a depuratiu en casos de èczema, psoriasis i altres malalties de la pell ja que ajuda a orinar i a suar, així com també en casos de reumatisme i gota i fins i tot quant estem griposos.


Creix enfilant se per damunt de mates i arbres, les flors pengen en umbel·la escampant un aroma intens i dolç.
Es una planta dioica, es a dir, te les flors mascles i femelles en peus diferents, aquestes son mascles, observeu els estams.
  
Detall de les flors mascles


Flors femelles
Detall de les flors femelles

Fruits immaturs

                     Ací teniu imatges de fulles de formes i grandària diferents