Sempre ha segut el nostre desig oferir i contar vos la mirada d'uns Herbolaris convençuts i conscients, que a mes de la visió ecologica, sentimental, màgica o qualsevol altra forma d'entendre la vegetació també existeix la admiració i la valoració del tresor per a la salut que son les plantes, les mates i els arbres; a mes tambe vos volem contar algunes de les experiències a les nostres muntanyes, rius, coves i barrancs, i sobre les plantes que trovarem al pas passetjant tots els paissatges possibles. Només recordar vos que quant camineu per les muntanyes i llocs de natura, respecteu els boscos diminuts que son els brossegars i matollars, heu de ser conscients de que moltes plantes d'un pam d'alçada ténen mes anys que vosaltres, quasi com un arbre gran, tant de temps com un bosc adult, el BOSC DIMINUT.



dimecres, 18 d’abril de 2018

Orchis champagneuxii

NOM BOTÀNIC: Orchis champagneuxii

FAMÍLIA: ORCHIDACEAE



                            Orquídia molt escassa, difícil de observar a les nostres comarques de la Ribera del Xúquer, jo no la he vist consignada a la zona per cap autor encara, així que pot ser primera cita per aquesta espècie a la nostra comarca.

Ací vos deixe aquestes imatges per a que la observeu be.






















dijous, 5 d’abril de 2018

MARGARIDA FINA

NOM BOTANIC: Leucanthemum gracilicaule

FAMILIA: Asteraceae

NOMS POPULARS: MARGARIDA FINA, MARGARIDA DE RUNAR









BRUC DE RIU

NOM BOTÀNIC: Erica erígena

NOMS POPULARS: Bruc de riu, Petorret de riu

FAMÍLIA: ERICACEAE



                              Molt menys freqüent que altres espècies del mateix gènere, la trobarem sempre a prop de l'aigua, (este exemplar es de Navalón),  nosaltres sempre la hem vist a les vores de barrancs de muntanya amb aigua corrent o a les clotxes amb aigua o humitat abundant, es pot confondre amb E. multiflora, però aquesta bruguera te les flors mes grans i quasi sempre en una disposició lateral.
Degut a que els seus requeriments son un tant especials, no abunda, encara que no es escassa, quant als usos podem dir que son els mateixos de les altres especies de Ericàcies


Este bruc de riu tindrà un metre d'alçada, però en coneguem de fins a tres metres 

Es pot vore la disposició lateral en la rama de les flors
                                     
Floració

Flors amb mes detall




CIRERER DE GUINEU

NOM BOTÀNIC: Prunus mahaleb

NOMS POPULARS: CIRERER DE GUINEU, CIRERET, CEREZO DE SANTA LUCIA

FAMÍLIA: ROSACEAE



                              Es mes habitual descobrir lo en forma de mata d'uns 2-3 metres de alçada, però ací a la Murta d'Alzira en podem vore uns pocs de bona mida, ja en forma de arbre menut de 7-8 metres.
Floreix ja al mes de Març quant també comença a vestir se  amb unes fulles de forma ovada, amb el marge serrat, mes endavant, ja en estiu les flors es transformaran en uns fruits menuts com un cigró ja arremullat i de color negre, aspres al paladar i amargues.
Sembla que es sol emprar com a patró on empeltar cirerers. Les flors, aromàtiques com la seua fusta, tenen ús a la indústria de la perfumeria i els fruits com a colorant.


Aspecte general




Flors llargament pedunculades formant corimbes de entre 3-4 i fins 10 floretes delicadament aromàtiques

Vista de les flors amb mes detall




Fulles arrodonides, lleugerament doblades des de el nervi principal, serrades, acabades en punta (Acuminades)


dimarts, 27 de febrer de 2018

Marfull.-

NOM BOTÀNIC: VIBURNUM TINUS
FAMÍLIA: ADOXACEAE, (CAPRIFOLIACEAE)

NOMS POPULARS: MARFULL, LLORER BORD

Arbust gran, de vegades pareix un arbret de fins a 6-7 metres d'alçada, Peró a les nostres terres, sempre el vorem amatat, li agrada viure als llocs humits i mes ombrosos que altra cosa, per tant el seu hàbitat son els fons dels barrancs o les ombries mes fosques de les nostres muntanyes, es abundós i forma part de la selva mitjana que s'extén a aquestos llocs amb lligabosc, rogetes, sarsaparrelles, brusc i tantes altres-la laurisilva mediterrànea-; forma part també del rebost d'hivern dels habitants silvestres de les nostres terres, Peró per a les persones no es convenient, perquè els fruits no son mingibles perquè irriten la mucosa bucal i acaben sent tòxics, els deixarem als pardalets que trauran mes trellat.
De vegades s'han utilitzat les fulles i els mateixos fruits com a laxant, però--jo ho he provat-- es molt desagradable tant el sabor com l'efecte, (mal de ventre i còlics molt marcats), així que desaconselle el seu ús, mes encara havent d'altres herbes laxants menys agressives.
Un altre ús que ha tingut antigament, i encara avui en determinats sectors, el l'ús de les branques fines i rectes per a fabricar fletxes per als arcs, cosa curiosa de per sí, no?



Flors abans d'obrir se

Flors ja obertes en ramillets aparasolats, finisimament aromàtiques

Estams que superen en altura la pròpia corol·la

Corol·la amb cinc pètals sodats entre sí




Els fruits